fins sempre

en els moments difícils és quan costa trobar les paraules adequades.
desde ben petita que et coneixia, prop de 12 anys...sempre tenies un somriure per regalar o una mà per oferir. Era igual el que se't demanés, tu ho feies, ajudaves..estaves aquí. Per mala sort, la vida ha fet que et separessis i que a partir d'avui ja no caminessis aquí amb nosaltres, amb tota la gent que t'estima i t'aprecia.
Però en els nostres pensaments, en el nostres cors, continuaràs sent-hi sempre, et recordarem com aquella persona oberta a tothom, mai amb un no com a resposta. No puc fer-me a la idea de que no et tornaré a veure mai més, ha sigut tot massa ràpid, m'hauria agradat acomiadar-me diguen-te que en mi continuaràs sempre present, el teu somriure, la teva bondat i les teves ganes de tirar endavant.

fins sempre*