jueves, 5 de febrero de 2009

Tu duermes con la luna, yo duermo con el sol





¿Quién te ha robao la primavera?
¿Quién a matado la ilusion?
Tu corazón se fue de borrachera
y lo encontré llorando en un contenedor

Esta noche a tu ventana tira piedras la luna,
dice que no llores sola,
que ella quiere compañia que la noche es larga y fría,
ella te la pasará a solas.""

Se ha inundado tu colchón,
no quedan besos por aquí,
gotas de lluvia han inudado la habitación,
donde aprediste a ser feliz

¿Quién se ha burlado de los sueños?


tiré tantas veces, y siempre me encontraba con la misma piedra..
sin saber como pasarla y como olvidarlo,
sin saber por qué aquéllo no podía ser verdad..


martes, 3 de febrero de 2009

Sant Tomàs '09


perquè en el fons anar a l'insti també te les seves coses bones..infinitats de riures a classe, parides, bromes.. però sobretot el gran dia de Sant Tomàs! Aquest any va ser l'últim que celebrem (esperem), i la veritat és que per la foto és pot deduir el gran dia que vam passar..!

Gràcies per ser com soooooooou!
Piic: Arnau, Joval, Urgi, Jo
Martí, Miru, Clara, Parri, Ainoa
i la Dika que feia la fotooo!

lunes, 19 de enero de 2009

fins sempre

en els moments difícils és quan costa trobar les paraules adequades.
desde ben petita que et coneixia, prop de 12 anys...sempre tenies un somriure per regalar o una mà per oferir. Era igual el que se't demanés, tu ho feies, ajudaves..estaves aquí. Per mala sort, la vida ha fet que et separessis i que a partir d'avui ja no caminessis aquí amb nosaltres, amb tota la gent que t'estima i t'aprecia.
Però en els nostres pensaments, en el nostres cors, continuaràs sent-hi sempre, et recordarem com aquella persona oberta a tothom, mai amb un no com a resposta. No puc fer-me a la idea de que no et tornaré a veure mai més, ha sigut tot massa ràpid, m'hauria agradat acomiadar-me diguen-te que en mi continuaràs sempre present, el teu somriure, la teva bondat i les teves ganes de tirar endavant.

fins sempre*

sábado, 17 de enero de 2009

gràcies


després de molts dies estressada amb el treball de recerca, i d'ahir exposar-lo i que les coses sortissin molt millor del que esperàvem, avui tocava disfrutar..
i no m'esperava que després d'acabar el treball tingués la sort de disfrutar amb un espectacle del gran mag lari, però la sort m'ha tornat a somriure..
la veritat és que m'ha encantat tornar-lo a veure actuar, després de 5 mesos..és un crack! (ja sé que em quedo curta..)
la màgia..és d'aquelles coses que t'agraden o no t'agraden, les vius o no les vius...somiar o no somiar..
cada vegada que veig a sobre l'escenari el lari tot s'esvaeix: problemes, preocupacions, dubtes..
per mi veure'l actuar no té preu, a més..vivint al Pirineu el veig amb compta-gotes, però això fa que quan tinc la oportunitat de veure'l el disfruti per partida doble..
il·lusió, esperança, sumriures, somni...màgia..
un gran món, una gran tarda la que he passat avui, primer veient l'espectacle i després parlant amb ell..

d'acord, el pròxim cop que et vegi (q espero q sigui al febrer), no et preguntaré si t'enrecordes de mi.. :)

gràcies per tots els sumriures, per la gran tarda d'avui..et desitjo tota la sort del món i més, ja saps que aquí la Seu sempre tindràs una persona que et recolzarà.

lunes, 5 de enero de 2009

still here


In my place, in my place , were lines that I couldn't change I was lost, oh yeah..I was lost, I was lost..Crossed lines I shouldn't have crossed..I was lost, oh yeah
Yeah, how long must you
wait for him? Yeah, how long must you pay for him? Yeah, how long must you wait for him?
I was scared, I was
scared..tired and underprepared..but I wait for you
If you
go, if you go,lLeaving me here on my own.. well I wait for you
Yeah, how long must you wait for him? Yeah, how long must you pay for him? Yeah, how long must you wait for him?
Please, please, please..
come on and sing to me..to me, me
Come on and sing it out, out, out..come on and sing it now,
now, now..come on and sing it
In my place, in my place...were lines that I couldn't change..I was lost, oh yea..
Oh yeah*



ven...

gener..un mes crític*

a falta que això està més mort que viu..continuo escrivint per mi...
per deixar constància del que penso...ja que no ho llegeix ningú..

Gener..un mes crític..
dia 12, entrega del Treball de Recerca
dia 16, exposició del Treball de Recerca
dia 19, comencen examens fins el 17 de febrer..


esperem sobreviure..

domingo, 21 de diciembre de 2008

i en queden 5


..només 5 mesos...

ojalà que no passessin mai..







tants moments, tants records inesborrables..
imatges, victòries, derrotes..
encerts i errors, lluites...companyerisme, somni..
lesions, entrenaments..partits..
sensacions indescriptibles