i en queden 5

..només 5 mesos...

ojalà que no passessin mai..







tants moments, tants records inesborrables..
imatges, victòries, derrotes..
encerts i errors, lluites...companyerisme, somni..
lesions, entrenaments..partits..
sensacions indescriptibles

They are...

moments, instants de temps..
cadascun d'ells és indescriptible quan es viuen al seu costat..cada una d'elles t'aporta una cosa nova que et fa sentir més acompanyada i més feliç

perquè allà on anem molem..!


i falten, arnau, parri, joval i martí..la alegria de la huerta..

woow

De colors són els meus somnis tot i que ja m'he llevat, i la son no ve a veure'm quan la lluna s'ha aixecat...Vull mirar-te als ulls i dir-te que el que sento és això...

Un dia gris el pintes de colors


[Maite zaitut]

it was..

va prendre uns instants de repòs, necessitava respirar i parar-se a pensar si era realment allò el que volia, si era el que realment havia triat. Havia passat molt temps d'ençà que havia decidit de fer el pas, les causes i les conseqüències que aquell fet li havien comportat repicaven en els buits de la seva ment. Sabia que els records dels primers moments serien inesborrables, però tots aquells munts de frases i de paraules hores d'ara li feien mal, li impedien concentrar-se en el seu present i en el seu futur més proper. Li causava una certa remor pensar que en aquests moments tot era més mort que viu, tot el que havia creat s'havia esvaït. Es preguntava si no hauria sigut millor deixar que el seu somni s'hagués quedat en el que realment era, es a dir, un somni..




Cansat d´haver somiat... I quan podré somriure? Quan tornaré a viure? Quin va ser el pecat per sentir aquest desig que no té cap sentit per viure sense viure tanta soledat?

em va enamorar...

"El mirall s'havia trencat. Els bocins s'aguantaven en el marc, però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, reflectien les coses tal com eren? I de cop a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa."


des del primer moment em va enamorar.. em va transportar en un somni..un llarg somni.. sorprendre'm de no haver-me adonat abans de que és un magnífic actor.. la poesia dels seus ulls, el seu dolç sumriure.. desitjava no despertar-me mai d'aquell somni..
tu ets poesia*

pas a pas

continua el camí... llargs dies per viure i per somiar... per no deixar que el que en un futur vols, desaparegui sense haver-lo tingut.. i malgrat l'esforç que va començar el dia dels meus 17 anys, es compagina amb moments únics..

i tot i aquest cansament, la ment es permet volar..i pensar en nous projectes..
musical Monty Payton..
tornar a veure actuar l'Ivan Benet..
espectacle de màgia..

17*

el temps passa en un obrir i tancar d'ulls. Creixem i canviem. Petits canvis en les nostres vides que intentem que sempre siguin cap a millor, tanquem portes i n'obrim d'altres. Vivim la nostra vida de la millor manera possible, sense por als canvis. Només amb un somriure i amb una mirada cap endavant i no cap el passat. Vivim, somiem i siguem feliços..

per mi i pels meus 17..!



i avui nou curs, si tot va bé l'últim a la Seu abans de fer el salt a la gran ciutat..!

somriu*

Núvols, dies en que les coses semblen adoptar un to més gris del normal, que t’impedeixen sumriure. Veus com el sí es converteix en el no, caus..et deixes caure, no creus en el que fas ni en qui ets. SOMRIU...de vegades donem més importància a coses que realment no en tenen, coses que et fan sentir malament, decaigut, trist. SOMRIU…per qui realment ets darrera d’aquesta màscara que t’has ficat per por. SOMRIU…per tot allò que t’envolta, que encara que tu no ho creguis es meravellós. SOMRIU…per viure, per deixar el passat allà on li pertoca. SOMRIU…per la gent que dia rere dia et mostra que estan aquí. SOMRIU…planta cara als problemes, afronta’ls.SOMRIU…perque algú es pugui enamorar del teu sumriure. SOMRIU…per ser feliç…mai deixis de ser-ho.

diari d'un somni

Enllà, més lluny de les estrelles, a l'altra cara del mirall,
On tot és més senzill d'entendre, la porta espera oberta.
 Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs, 
Comptant la màgia és la primera, seguint... 
Els teus somnis t'estan esperant. 
Vés, no dubtis més, abraça'ls.

perseverança i esforç..dos adjectius que es van convertir en els millors companys de somni. Aquest somni va començar el primer cop que vaig veure com amb un grapat d'il.lusions, d'esperança i de felicitat es pot fer sumriure a una persona. Vaig trobar un nou món on podia oblidar tot el que voltava per la meva ment, un nou món que des del primer moment em va deixar bocabadada. A partir dels mesos següents, el meu somni va anar agafant vida i va buscar el seu rumb. Amb l'ajuda de l'esforç i la perseverança va perseguir l'oportunitat que desitjava, fins que la va trobar. Ajudada per la bona sort, el somni va prendre color i vida, va agafar moviment i va deixar pas a una realitat. La màgia d'aquest somni és inesborrable, ja que al final del camí, vaig tenir la sort de conèixer la persona que amb un grapat d'il.lusions i de bones intencions era capaç d'il.lusionar-me i que amb el seu humor àcid i els seus trucs em feia sumriure. Ell, el millor mag del moment...una persona que admiro per tot el que és capaç de transmetre..
Mesos després que el somni es convertis en realitat, continuo recordant aquell moment i em fa sumriure cada cop que el busco en un racó de la meva ment.

FM'08

Avui m’he despertat amb tambors dins el meu cap 
la nit d’ahir va ser tota una festa...



GRANDíSSiMA FM'08

moments.

hi ha moments en que t'agradaria paral.litzar el temps, aturar-lo. Deixar que els minuts, els segons prenguessin un instant de repós... Aquestes dos fotografies reflecteixen dos grandíssims moments que he viscut en menys de dos mesos, un al costat dels meus amics, a la meva ciutat.. (qui ho diria que un dia hi vindria a actuar un dels millors mags) i l'altre, a Barcelona, la meva ciutat d'aquí un anyet, viscut al costat dels meus pares, són uns CAMPIONS...el que aguanten dia rere dia tenint una filla com jo.
La casualitat dels dos meravellosos instants reflexats en aquestes dos fotografies és que hi surt la mateixa persona...


*18 de juny del 2008-24 de juliol del 2008*

diuen, que cada cop que el veig actuar, el sumriure que reflecteix la meva cara val més que mil paraules. Nosé si és veritat o no, però en aquells moments, puc afirmar que sóc de les persones més felices del món..


crec que últimament estic tenint forces moments, en que m'agradaria aturar el temps.

teatre!

temporada 07-08 de teatre...tot i viure a més de 100 km de Barcelona no em puc queixar..
valoració de les 5 obres d'aquesta temporada que he vist..

1- Secrets. Indiscutiblement, la millor! "La màgia convertida en espectacle" He tingut la sort de veure-la en dos ocasions i repetiria una tercera, una quarta... Un gran mag sobre l'escenari, trucs genials, una excel.lent escenificació, i l'humor àcid. M'encanta. Ja que només cal assentar-se a la butaca, il.lusionar-se i deixar-se portar. Personalment, veure actuar el Mag Lari dalt d'un escenari no té preu.

2- Tirant lo Blanc. Trencadora. Calixto Bieito un gran mestre. L'escenificació i el plantejament de l'obra és impressionant. Els actors interpreten de conya, combinació d'escenes de riure, amb algunes amb la pell de gallina.

3- Òscar, una maleta, dos maletes, tres maletes. Gran Joan Pera. Feia temps que volia veure actuar el gran Joan Pera, però no havia tingut ocasió. Obra sense cap rerefons, disposa't a veure com el Joan Pera, improvitza i deixa bocabadats els seus companys, i com amb un sol gest pot fer esclafir de riure el públic.

4- El llibertí. Una entrada de l'enciclopèdia com a fil conductor de l'obra. Ramon Madaula com sempre esplèndit.

5- EX. Jo sóc, tu ets, ella és el meu cuxiflí. Admiro l'Abel Folk, tant aviat actua com dirigeix.

despertar...

m'embarco en aquest espai, només amb una maleta plena de pensaments, de records i de moments...
potser m'hi embarco sola, qui sap...nosé si el que escriuré ho llegirà molta gent, però aquest fet és indiferent...
hi ha moments en la vida, en que escriure és una de les poques fòrmules per lliurar la ment, tot allò que t'envolta i et fa pensar, tot i que de vegades costa d'expressar realment el que vols dir.

somnis: sèrie de pensaments, d'imatges, d'emocions, que ocorren durant el son. Imaginació vana de coses impossibles o cregudes impossibles; esperança, projecte, que sembla no tenir cap probabilitat de realitzar-se; il.lusió cara; idea quimèrica
de: preposició
el: determinant article masculí singular
temps: forma mental que assumeix l'experiència de la durada i de la successió, el temps essent concebut com a transcorrent contínuament i uniformement i mesurat per fenòmens successius que ocorren a intervals regulars

somnis del temps: un conjunt de paraules, d'idees, perquè el temps és l'atzar de les nostres vides, el destí que ens portarà a fer o no fer, però indiferenment d'això, ens portarà a somiar amb la mirada perduda en l'horitzó de les nostres ments.