"El mirall s'havia trencat. Els bocins s'aguantaven en el marc, però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, reflectien les coses tal com eren? I de cop a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa."
des del primer moment em va enamorar.. em va transportar en un somni..un llarg somni.. sorprendre'm de no haver-me adonat abans de que és un magnífic actor.. la poesia dels seus ulls, el seu dolç sumriure.. desitjava no despertar-me mai d'aquell somni..
tu ets poesia*
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario