va prendre uns instants de repòs, necessitava respirar i parar-se a pensar si era realment allò el que volia, si era el que realment havia triat. Havia passat molt temps d'ençà que havia decidit de fer el pas, les causes i les conseqüències que aquell fet li havien comportat repicaven en els buits de la seva ment. Sabia que els records dels primers moments serien inesborrables, però tots aquells munts de frases i de paraules hores d'ara li feien mal, li impedien concentrar-se en el seu present i en el seu futur més proper. Li causava una certa remor pensar que en aquests moments tot era més mort que viu, tot el que havia creat s'havia esvaït. Es preguntava si no hauria sigut millor deixar que el seu somni s'hagués quedat en el que realment era, es a dir, un somni..
Cansat d´haver somiat... I quan podré somriure? Quan tornaré a viure? Quin va ser el pecat per sentir aquest desig que no té cap sentit per viure sense viure tanta soledat?
