teatre!

temporada 07-08 de teatre...tot i viure a més de 100 km de Barcelona no em puc queixar..
valoració de les 5 obres d'aquesta temporada que he vist..

1- Secrets. Indiscutiblement, la millor! "La màgia convertida en espectacle" He tingut la sort de veure-la en dos ocasions i repetiria una tercera, una quarta... Un gran mag sobre l'escenari, trucs genials, una excel.lent escenificació, i l'humor àcid. M'encanta. Ja que només cal assentar-se a la butaca, il.lusionar-se i deixar-se portar. Personalment, veure actuar el Mag Lari dalt d'un escenari no té preu.

2- Tirant lo Blanc. Trencadora. Calixto Bieito un gran mestre. L'escenificació i el plantejament de l'obra és impressionant. Els actors interpreten de conya, combinació d'escenes de riure, amb algunes amb la pell de gallina.

3- Òscar, una maleta, dos maletes, tres maletes. Gran Joan Pera. Feia temps que volia veure actuar el gran Joan Pera, però no havia tingut ocasió. Obra sense cap rerefons, disposa't a veure com el Joan Pera, improvitza i deixa bocabadats els seus companys, i com amb un sol gest pot fer esclafir de riure el públic.

4- El llibertí. Una entrada de l'enciclopèdia com a fil conductor de l'obra. Ramon Madaula com sempre esplèndit.

5- EX. Jo sóc, tu ets, ella és el meu cuxiflí. Admiro l'Abel Folk, tant aviat actua com dirigeix.

despertar...

m'embarco en aquest espai, només amb una maleta plena de pensaments, de records i de moments...
potser m'hi embarco sola, qui sap...nosé si el que escriuré ho llegirà molta gent, però aquest fet és indiferent...
hi ha moments en la vida, en que escriure és una de les poques fòrmules per lliurar la ment, tot allò que t'envolta i et fa pensar, tot i que de vegades costa d'expressar realment el que vols dir.

somnis: sèrie de pensaments, d'imatges, d'emocions, que ocorren durant el son. Imaginació vana de coses impossibles o cregudes impossibles; esperança, projecte, que sembla no tenir cap probabilitat de realitzar-se; il.lusió cara; idea quimèrica
de: preposició
el: determinant article masculí singular
temps: forma mental que assumeix l'experiència de la durada i de la successió, el temps essent concebut com a transcorrent contínuament i uniformement i mesurat per fenòmens successius que ocorren a intervals regulars

somnis del temps: un conjunt de paraules, d'idees, perquè el temps és l'atzar de les nostres vides, el destí que ens portarà a fer o no fer, però indiferenment d'això, ens portarà a somiar amb la mirada perduda en l'horitzó de les nostres ments.