They are...

moments, instants de temps..
cadascun d'ells és indescriptible quan es viuen al seu costat..cada una d'elles t'aporta una cosa nova que et fa sentir més acompanyada i més feliç

perquè allà on anem molem..!


i falten, arnau, parri, joval i martí..la alegria de la huerta..

woow

De colors són els meus somnis tot i que ja m'he llevat, i la son no ve a veure'm quan la lluna s'ha aixecat...Vull mirar-te als ulls i dir-te que el que sento és això...

Un dia gris el pintes de colors


[Maite zaitut]

it was..

va prendre uns instants de repòs, necessitava respirar i parar-se a pensar si era realment allò el que volia, si era el que realment havia triat. Havia passat molt temps d'ençà que havia decidit de fer el pas, les causes i les conseqüències que aquell fet li havien comportat repicaven en els buits de la seva ment. Sabia que els records dels primers moments serien inesborrables, però tots aquells munts de frases i de paraules hores d'ara li feien mal, li impedien concentrar-se en el seu present i en el seu futur més proper. Li causava una certa remor pensar que en aquests moments tot era més mort que viu, tot el que havia creat s'havia esvaït. Es preguntava si no hauria sigut millor deixar que el seu somni s'hagués quedat en el que realment era, es a dir, un somni..




Cansat d´haver somiat... I quan podré somriure? Quan tornaré a viure? Quin va ser el pecat per sentir aquest desig que no té cap sentit per viure sense viure tanta soledat?

em va enamorar...

"El mirall s'havia trencat. Els bocins s'aguantaven en el marc, però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, reflectien les coses tal com eren? I de cop a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa."


des del primer moment em va enamorar.. em va transportar en un somni..un llarg somni.. sorprendre'm de no haver-me adonat abans de que és un magnífic actor.. la poesia dels seus ulls, el seu dolç sumriure.. desitjava no despertar-me mai d'aquell somni..
tu ets poesia*

pas a pas

continua el camí... llargs dies per viure i per somiar... per no deixar que el que en un futur vols, desaparegui sense haver-lo tingut.. i malgrat l'esforç que va començar el dia dels meus 17 anys, es compagina amb moments únics..

i tot i aquest cansament, la ment es permet volar..i pensar en nous projectes..
musical Monty Payton..
tornar a veure actuar l'Ivan Benet..
espectacle de màgia..

17*

el temps passa en un obrir i tancar d'ulls. Creixem i canviem. Petits canvis en les nostres vides que intentem que sempre siguin cap a millor, tanquem portes i n'obrim d'altres. Vivim la nostra vida de la millor manera possible, sense por als canvis. Només amb un somriure i amb una mirada cap endavant i no cap el passat. Vivim, somiem i siguem feliços..

per mi i pels meus 17..!



i avui nou curs, si tot va bé l'últim a la Seu abans de fer el salt a la gran ciutat..!

somriu*

Núvols, dies en que les coses semblen adoptar un to més gris del normal, que t’impedeixen sumriure. Veus com el sí es converteix en el no, caus..et deixes caure, no creus en el que fas ni en qui ets. SOMRIU...de vegades donem més importància a coses que realment no en tenen, coses que et fan sentir malament, decaigut, trist. SOMRIU…per qui realment ets darrera d’aquesta màscara que t’has ficat per por. SOMRIU…per tot allò que t’envolta, que encara que tu no ho creguis es meravellós. SOMRIU…per viure, per deixar el passat allà on li pertoca. SOMRIU…per la gent que dia rere dia et mostra que estan aquí. SOMRIU…planta cara als problemes, afronta’ls.SOMRIU…perque algú es pugui enamorar del teu sumriure. SOMRIU…per ser feliç…mai deixis de ser-ho.