sábado, 17 de enero de 2009

gràcies


després de molts dies estressada amb el treball de recerca, i d'ahir exposar-lo i que les coses sortissin molt millor del que esperàvem, avui tocava disfrutar..
i no m'esperava que després d'acabar el treball tingués la sort de disfrutar amb un espectacle del gran mag lari, però la sort m'ha tornat a somriure..
la veritat és que m'ha encantat tornar-lo a veure actuar, després de 5 mesos..és un crack! (ja sé que em quedo curta..)
la màgia..és d'aquelles coses que t'agraden o no t'agraden, les vius o no les vius...somiar o no somiar..
cada vegada que veig a sobre l'escenari el lari tot s'esvaeix: problemes, preocupacions, dubtes..
per mi veure'l actuar no té preu, a més..vivint al Pirineu el veig amb compta-gotes, però això fa que quan tinc la oportunitat de veure'l el disfruti per partida doble..
il·lusió, esperança, sumriures, somni...màgia..
un gran món, una gran tarda la que he passat avui, primer veient l'espectacle i després parlant amb ell..

d'acord, el pròxim cop que et vegi (q espero q sigui al febrer), no et preguntaré si t'enrecordes de mi.. :)

gràcies per tots els sumriures, per la gran tarda d'avui..et desitjo tota la sort del món i més, ja saps que aquí la Seu sempre tindràs una persona que et recolzarà.

lunes, 5 de enero de 2009

still here


In my place, in my place , were lines that I couldn't change I was lost, oh yeah..I was lost, I was lost..Crossed lines I shouldn't have crossed..I was lost, oh yeah
Yeah, how long must you
wait for him? Yeah, how long must you pay for him? Yeah, how long must you wait for him?
I was scared, I was
scared..tired and underprepared..but I wait for you
If you
go, if you go,lLeaving me here on my own.. well I wait for you
Yeah, how long must you wait for him? Yeah, how long must you pay for him? Yeah, how long must you wait for him?
Please, please, please..
come on and sing to me..to me, me
Come on and sing it out, out, out..come on and sing it now,
now, now..come on and sing it
In my place, in my place...were lines that I couldn't change..I was lost, oh yea..
Oh yeah*



ven...

gener..un mes crític*

a falta que això està més mort que viu..continuo escrivint per mi...
per deixar constància del que penso...ja que no ho llegeix ningú..

Gener..un mes crític..
dia 12, entrega del Treball de Recerca
dia 16, exposició del Treball de Recerca
dia 19, comencen examens fins el 17 de febrer..


esperem sobreviure..

domingo, 21 de diciembre de 2008

i en queden 5


..només 5 mesos...

ojalà que no passessin mai..







tants moments, tants records inesborrables..
imatges, victòries, derrotes..
encerts i errors, lluites...companyerisme, somni..
lesions, entrenaments..partits..
sensacions indescriptibles

sábado, 20 de diciembre de 2008

They are...


moments, instants de temps..
cadascun d'ells és indescriptible quan es viuen al seu costat..cada una d'elles t'aporta una cosa nova que et fa sentir més acompanyada i més feliç

perquè allà on anem molem..!


i falten, arnau, parri, joval i martí..la alegria de la huerta..

domingo, 7 de diciembre de 2008

woow


De colors són els meus somnis tot i que ja m'he llevat, i la son no ve a veure'm quan la lluna s'ha aixecat...Vull mirar-te als ulls i dir-te que el que sento és això...

Un dia gris el pintes de colors


[Maite zaitut]


sábado, 25 de octubre de 2008

it was..


va prendre uns instants de repòs, necessitava respirar i parar-se a pensar si era realment allò el que volia, si era el que realment havia triat. Havia passat molt temps d'ençà que havia decidit de fer el pas, les causes i les conseqüències que aquell fet li havien comportat repicaven en els buits de la seva ment. Sabia que els records dels primers moments serien inesborrables, però tots aquells munts de frases i de paraules hores d'ara li feien mal, li impedien concentrar-se en el seu present i en el seu futur més proper. Li causava una certa remor pensar que en aquests moments tot era més mort que viu, tot el que havia creat s'havia esvaït. Es preguntava si no hauria sigut millor deixar que el seu somni s'hagués quedat en el que realment era, es a dir, un somni..




Cansat d´haver somiat... I quan podré somriure? Quan tornaré a viure? Quin va ser el pecat per sentir aquest desig que no té cap sentit per viure sense viure tanta soledat?